JÚLIA BECERRA CARRASCO._3r B EA 2A ENSENYANÇA D’ENCAMP
Mai havia vist aquells ulls semblants a ametlles. Mai havia vist aquell somriure tan extravagant, aquells llavis tan carnosos i aquells cabells rossos com l’or. Els millors moments eren al seu costat. Als meus pitjors moments, m’ajudava i m’animava. Quan les nostres converses anaven per camins diferents, sempre arribàvem a un bon destí malgrat no estar d’acord amb tot. Observava i em sentia molt afortunada. Els nostres sentiments semblaven indestructibles i, d’un dia a l’altre, sense saber ni com ni per què, tot va acabar. Encara espero el moment de despertar i, que tot aquest dolor, quedi en un malson. Sé que ens retrobarem.