Julia Marijuan Delgado_3r COL·LEGI MARIA JANER
Quan van començar els roncs i ja no vaig poder concentrar-me més, vaig baixar al saló. Baixem les escales, girem a la dreta, recorrem el passadís i creuem la porta corredora. Esquivo l’illa de la cuina, unes butaques i una taula. Em quedo observant l’objecte que tinc davant. De vegades m’espantava perquè semblava mig mort; d’altres, intentava fer soroll parlant i cridant. De tant en tant el sacsejava, però mai em donava senyals de vida. La vaig observar de ben a prop i li vaig dir: —“Mare, per què no et prens una tassa de cafè?”