Un cop i prou

Thais Clavaguera Tomàs_3ème C Lycée Comte de Foix

Una nit, vaig anar a un concert dels anys vuitanta. Em vaig trobar a un noi, que em va cridar l’atenció… Em vaig aturar, jo volia aconseguir el seu número, però també el seu cor. A l’arribar a casa, em vaig afanyar a comprovar els possibles missatges d’aquell xicot. Esperava tant rebre alguna notícia seva, però les setmanes passaven, i cap notificació d’ell m’arribava. Durant dues setmanes, tres setmanes, un mes… cap resposta. Abandono. Massa il·lusions per un noi a qui només he vist un cop a la meva vida. Una nit, un concert, un noi i un número de telèfon, tantes coses i tan inútils. Millor la música abans que els nois.