La llum brillant sorgeix d’entre les fulles dels arbres despullats, el record del cant dels ocells desapareguts, la fredor de l’aigua brollant en el riu sec… S’imagina un escenari idíl·lic en la seva mísera realitat. Un insult, un cop, un retret. Surt al carrer i es maquilla amb un somriure, les parets són sordes, les finestres cegues i la porta amaga secrets que tothom desconeix. Un insult, un cop, un retret. Que n’és de fàcil dissimular que tot va bé. Un insult, un cop, un retret. L’amor ho aguanta sense trencar-se. Un insult, un cop, un retret. Cal despertar i ser feliç, hi ha massa falsos somriures. Aixeca’t i viu.
T'ha agradat aquest relat?
Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.