Un record bonic

Alex da Faia_3ème G Lycée Comte de Foix

“Un, dos, tres… Deu! Vinc a buscar-te, iaia!” Era el nostre joc preferit, hi jugàvem diàriament. La major part de les vegades ho fèiem a casa seva, ja que no es podia moure gaire perquè anava en crosses. Després menjàvem i em contava històries de quan ella era petita. En acabat tornava a casa meva per agafar joguines per poder jugar amb ella, normalment agafava cotxes o pistoles. Més tard la meva mare em cridava perquè anés a ajudar-la, però jo sempre m’amagava sota del llit de la meva iaia i la meva mare no em trobava mai. Finalment, me’n tornava a casa meva a sopar i a dormir. Fins a l’endemà no podia tornar a jugar amb ella.