bERTA ALCÁZAR NAVAIS_3r B COL·LEGI SANT ERMENGOL
Quan em miro al mirall veig una altra persona, ja no em reconec i no entenc fins a quin punt he pogut arribar fins a oblidar qui soc. No m’agrada el que veig, però no puc parar de fer-ho. Els meus ulls s’omplen de llàgrimes. Res m’agrada i em començo a preguntar per què sempre m’han afectat els comentaris de la gent que m’envolta. Em giro, les llàgrimes em llisquen galtes avall. I de cop un soroll ensordidor, els aplaudiments del públic. No em consolen. Els pensaments intrusius que sempre em recorden que vull ser la millor actriu, m’empasso les llàgrimes, em giro cap al públic i somric, amagant un altre cop tot el que sento.