Dan Castillón Ruiz_3ème G LYCÉE COMTE DE FOIX
Mentre caminava pels carrers de Grècia, vaig trobar-me un home d’avançada edat que estava assegut en un banc, sol i amb un bastó. Afirmava ser Sòcrates, cosa que em feia bastanta gràcia ja que estava mort, no? “És una llàstima que un home es faci gran sense veure la bellesa i la força del seu cos”, em va dir amb cara melancòlica. Jo estava confús, no sabia què em volia dir. Vaig pensar que eren bogeries. Mentre el mirava, un altre home em va cridar: “Amb qui parles?” Vaig tornar a mirar el vell, però havia desaparegut. El seu aspecte i la seva forma de parlar em van fer venir una imatge al cap: el meu avi. Em vaig posar a plorar.