Divendres, 20 de novembre del 2026 Relat núm. 6.407 de 6.620
e_640 Microrelats dels estudiants d'Andorra

Relat Relat núm. 6.407

Una cara familiar

Úrsula Rodríguez Bologna 3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL 2 d'abril del 2026 Lectura: 1 min · 645 caràcters

Veig una noia, s’apropa a mi, la miro i m’abraça, l’aparto i penso, qui és? No la conec. Se’m queda mirant amb cara d’espant. Tot bé? Em pregunta. Sí, però qui ets? Contesto jo. Em mira com si hagués dit una animalada i em diu que és la Laura. Em quedo pensant… Laura? Jo no en conec cap, serà que m’ha confós? No ho entenc. Me la quedo mirant i em diu: Te’n recordes? Jo no entenia de què em parlava. Em torna a dir… Te’n recordes? De petites érem molt amigues. Jo em quedo pensant. Ja la recordo, la Laura era la veïna de la casa de la platja, sempre jugàvem juntes. Com has crescut, li dic, no et reconeixia. Ens mirem i ens abracem.

T'ha agradat aquest relat?

Un vot per lector i per relat. Els vots dels lectors trien els més estimats de la setmana.

■ Continua llegint altres relats