DAPHNÉE DUBUFFET LÓPEZ DE CASTILLA_3ème E LYCÉE COMTE DE FOIX
En un petit poble envoltat de muntanyes, vivia jo, apassionada pels estels. Cada nit, m’asseia a la finestra amb un telescopi antic que havia heretat del meu avi. Somiava viatges per l’univers i desconegudes galàxies. Una nit, mentre observava el cel, vaig descobrir una estrella que brillava amb una intensitat inusual. Intrigada, vaig decidir que havia de seguir el seu camí. Amb l’ajut d’un vell mapa, vaig emprendre un viatge cap a la muntanya més alta. En arribar al cim, em vaig adonar que l’estrella no era només un astre, sinó un reflex del meu somni. Des d’aquell moment, vaig saber que el cel no té límits si un hi creu.