ANA RITA CARVALHO BRANCO_3ème A LYCÉE COMTE DE FOIX
Que difícil és parlar a una persona que amb el temps t’ha oblidat, ja no et coneix, ja no sap ni com et dius ni qui ets. Les coses es van complicant, ja no tinc ganes de fer res, la desmotivació és total. L’escola ja no em motiva, l’esport tampoc, ni el ciclisme, que era la meva passió, aconsegueix fer-me oblidar la realitat. Encara recordo els moments feliços i els viatges que fèiem sovint a Portugal per veure la família. Sempre tenien un somriure davant les meves tonteries. Quins moments tan divertits i entranyables. Ningú ens ensenya a viure sense els nostres avis. Aquest microrelat el dedico a tots els avis i especialment als meus.