Dia: 17 de febrer de 2011

Josep López Guitart_3r ESO B_COL·LEGI JANER

En Jan era un noi molt actiu, i un jove molt fort, li encantaven els esports de risc, i sí, és aquell xicot que gemega ajagut a terra després d’haver tingut un accident de moto, reposava el casc sobre l’asfalt, mentre notava com tot el cos li bullia i les costelles se li clavaven als pulmons, abandonat a la seva sort, el conductor havia fugit al veure el penós estat en què es trobava el noi, i ell, ni tan sols havia pogut apuntar-se’n la matrícula. No sabia si se’n sortiria, tot i que de lluny podia sentir el soroll d’una ambulància que s’apropava ràpidament, però ja era massa tard, en Jan va aclucar els ulls per últim cop.

Àurea Domínguez_3r ESO B_COL·LEGI JANER

Una, dues, tres… Anava la Dana comptant les flors del jardí de la casa dels seus avis. De sobte: ‘‘PIMBAA!’’ una abella li passà per sobre el nas. La coneixia. Era l’abella Maia. Havia crescut mirant l’abella Maia a la televisió. Aquell fou el primer cop que la veia volant pel jardí, però no l’últim. De tant en tant la Dana anava veient la Maia, però mai aconseguia tocar-la. Anaren passant els anys i la Dana seguia veient l’abella Maia en el mateix raconet del jardí. Va intentar recordar quan fou la primera vegada que l’havia vist. Llavors recordà que l’havia vist als dotze anys, quan havia provat per primer cop l’alcohol.