Dia: 9 de febrer de 2011

Yonatán Rodríguez_2 Batxillerat A_INSTITUT ESPANYOL

Un dia, sota el sostre d’un vehicle, mentre feia un viatge amb l’esposa i el fill, em va canviar el món de cop i volta. Sempre havia estat assegut sobre un vehicle de dues rodes, fent l’animal pertot arreu des que tenia catorze anys, però ara ja en tinc trenta-tres i, a part de l’edat, també tinc una família per cuidar. Una dona i un fill. El meu fill és molt llest, però té un problema i és que les motos el tornen boig. Ara ha començat a circular-hi per circuits i és l’únic lloc on un cop assegut a la seva moto s’oblida de tota la resta. Em recorda a mi de petit. Ara jo condueixo un vehicle de quatre rodes i el meu fill, un de dues.

Clara Garrallà i Casal_2 Batxillerat A_INSTITUT ESPANYOL

Mai havia tingut tant temps, i a la vegada tan poc. Tot semblava no tenir cap sentit, però a qui li importava? Les contradiccions, incompatibilitats… sempre havien estat presents en aquells trenta-tres caòtics i desordenats anys als quals anomenava vida. Make no sense, com dirien allà dalt. En l’instant en què aquesta idea se li filtrà entre els seus peculiars pensaments, se li encongí el cor. Es tocà la cara en un intent fracassat de trobar-se a si mateix. Tenia la pell gèlida. Va pensar llavors, buscant una explicació lògica a tot plegat, que estava mort. –No és bo que un mort estigui en el món dels vius–, va dir-se.