Dia: 26 de febrer de 2011

Mercedes Paolucci_2n C_LYCÉE COMTE DE FOIX

La jove dona de la foto somreia, però el seu somriure era trist i amarg. L’expressió del seu rostre volia amagar allò que sempre havia ocultat per vergonya, sobretot vergonya davant si mateixa. Els inoblidables deu anys de matrimoni li havien deixat l’empremta del dolor i se sentia incapaç de lluitar contra el dit acusador d’una societat que no comprenia que encara aguantés el seu marit. No li ho retreia, ja que ni ella mateixa comprenia els seus sentiments, però aquesta actitud no l’ajudava en res. Va intentar somriure de nou davant el mirall, però la imatge d’ell reflectida amb un ganivet va congelar la seva mirada per sempre.

Inès Schneider Bartolomé_2n C_LYCÉE COMTE DE FOIX

Ho vaig intentar tot però no va haver-hi manera. El diari on treballo em va enviar a un d’aquests països en què els nens de quinze anys només han conegut la guerra. Un país submergit en la misèria, la por, la pena, la desil·lusió. M’hi vaig quedar dos mesos per fer un reportatge. A l’aeroport, el dia de la tornada, la policia em va parar. La foto del passaport ja no tenia res a veure amb l’home prim i barbut que tenien al davant. Els meus ulls, dos forats, estaven vermellosos de tant plorar. Havia envellit deu anys! Mai van creure que era el mateix home de la foto. Em van tancar a la presó el 26 de febrer del 2005. Ara fa sis anys.