Àurea Domínguez_3r ESO B_COL·LEGI JANER
Una, dues, tres… Anava la Dana comptant les flors del jardí de la casa dels seus avis. De sobte: ‘‘PIMBAA!’’ una abella li passà per sobre el nas. La coneixia. Era l’abella Maia. Havia crescut mirant l’abella Maia a la televisió. Aquell fou el primer cop que la veia volant pel jardí, però no l’últim. De tant en tant la Dana anava veient la Maia, però mai aconseguia tocar-la. Anaren passant els anys i la Dana seguia veient l’abella Maia en el mateix raconet del jardí. Va intentar recordar quan fou la primera vegada que l’havia vist. Llavors recordà que l’havia vist als dotze anys, quan havia provat per primer cop l’alcohol.