Dia: 6 de març de 2011

Eric Trigo_1r ES_LYCÉE COMTE DE FOIX

Esport, on podem alliberar-nos. On els sentiments i les sensacions de llibertat són inexplicables i diferents. Corre, neda, salta, balla, esquia… l’adrenalina i la superació és present en tots. Desequilibrar-se, relliscar, caure. El final és el mateix per tots. Obrir els ulls, no entendre la situació, escoltar els qui t’estimen deixant-se la pell cridant i animant-te, sentir la brisa, sentir la gespa, sentir el terra, sentir la neu, pau… Una música única dintre teu “tom, tom, tom”, el cor, aquell que ja no senties, ell, et fa tornar a la realitat, llavors, un moviment n’encadena un altre i t’aixeques, somrius i tornes a començar!

Eva Recasens_1r SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia gris, vaig rebre a casa una carta anònima amb un mapa al centre. Al arribar al lloc indicat, vaig veure un camp i a l’esquerra, una casa de fusta. Havia d’apropar-me per esbrinar qui i per què m’havien dut fins allí. Vaig entrar travessant moltes habitacions i vaig arribar fins al fons. Hi havia un home assegut mirant per la finestra. M’hi vaig apropar i ell al veure’m em va assegurar que era el meu avi. No m’ho creia, vaig obrir la carta, vaig mirar la data d’escriptura: 1870. No entenia que l’home fos encara viu. Em va dir que era mort, llavors em vaig espantar molt al comprendre que m’estava parlant el seu esperit.