Dia: 15 de març de 2011

Pau Marín_3r A SECUNDÀRIA_E. A. SANTA COLOMA

Sóc un home feliç. Estic casat amb la dona de la meva vida i acabo de ser pare. Em regalo un dia sense responsabilitats ni plors. M’anirà bé desconnectar. Arriba el moment, salto de l’avió i començo el descens. La sensació és inigualable. Em sento com si fos un ocell, com si no pesés res. Com si res fos important, invencible. Arriba el moment d’estirar l’anella i planejar. L’estiro però el paracaigudes no s’obre. Em poso tens, però em calmo recordant que tinc el paracaigudes de reserva. Estiro l’anella però no m’aturo. El sòl s’apropa a gran velocitat. Estic perdut, penso. Provo estirant les anelles una i altra vegada. Caic…

Xènia Cerqueda_3r A SECUNDÀRIA_E. A. SANTA COLOMA

La gent crida desesperadament. Veig la mare estirada a terra, la crido, no respon. Està immòbil. Què puc fer? Necessito ajuda! Ara estic sola en aquest món. No sé per què ho fan tot això. Per què maten gent innocent, sense cap motiu? La mare em va explicar que d’això se’n diu  guerra. Però no entenc per a què serveix. Fins ara pensava que el món era pau i felicitat, que res d’això no existia. Suposo que aquest és el meu destí. No sé què fer, em trobo en un carreró sense sortida. Tinc por, em vull morir. Intento buscar el meu propi camí, el més lògic, el més eficaç. No puc. Penso que tot és un malson d’on m’acabaré despertant. M’equivoco.