I de cop, va desaparèixer

Laia Allué_1r BATX A_COL·LEGI SANT ERMENGOL

La buscava desesperadament, com si la meva vida hi depengués. El cap començava a fer-me mal i el cor m’anava a 100. Vaig obrir tots els calaixos de l’habitació, vaig desfer el llit, vaig rebuscar en la motxilla, però no apareixia. Fins i tot vaig sortir al carrer i vaig recórrer el camí que havia fet per tornar a casa. Semblava que res tornaria a ser el mateix. Probablement el que buscava no tornaria a aparèixer com ho pot fer un mòbil o un llibre. Havia perdut molt més que allò. Havia perdut una clau i no precisament la que necessitava per obrir la porta de casa. Havia perdut la clau que havia de portar-me cap a la felicitat.

Quins pringats!

Meri Gonzàlez Campos_1r BATX A_COL·LEGI SANT ERMENGOL

Camino pels carrers de la ciutat de Barcelona sense saber cap a on dirigir-me. Sento les passes de la gent, precipitada per arribar a l’hora a la feina. Parlen per telèfon, escolten música… i fins i tot algú llegeix un llibre. Els seus rostres em transmeten una immensa tristesa. Deuen pensar que són uns pringats. Una descontrolada ràbia m’envaeix per tot el cos. No valoren la sort que tenen. Pringada sóc jo, que la meva única ocupació és mirar un retall de premsa en busca de fortuna. 4.231.003 persones a Espanya estan com jo.