Dia: 18 de març de 2011

Gisela de Carvalho Pintor_3r ESO D_INSTITUT ESPANYOL

Es deia Pep. Era vell i esquerp com aquelles muntanyes. Gairebé mai no sortia del cortal i no hi veia ningú. Un matí van trucar a la porta. Tot obrint-la, un nen rosset, d’uns cinc anys, li aparegué sol al bell mig del no-res. En Pep el deixà passar perquè feia molt fred. Pensava: Qui serà aquest nen? Era de nit. Ningú no el venia a recollir i ja no sabia què fer-ne. A l’hora de dormir, va deixar-li un pijama petit del seu fill i quan va treure-li la roba, va trobar una nota. “Si llegeix això és que he mort. Li confio el meu fill, el seu nét. Cuidi’l tan bé com ho va fer amb mi. Un petó. Pep”. Una llàgrima li recorregué la galta.

Cristina Cortés De Jesús_3r ESO D_INSTITUT ESPANYOL

Un nadó va néixer i al poc temps van matar la mare i van posar-la amb el seu fill dins d’un taüt deixant-los a la deriva. Uns navegants els van trobar i els van recollir. Al cap de vint-i-cinc anys una gran ona féu naufragar l’embarcació i els va matar a tots, tret de Perseu. Quan va arribar a una ciutat volien matar-lo perquè era fill d’un déu i temien que això els dugués la mort. Així que el van sotmetre a una prova per veure si se’n podrien alliberar. Consistia a fer-lo anar a l’inframón per impedir l’alliberament del Cràder. No hi confiaven gaire, però Perseu amb l’ajuda secreta de Zeus va superar la prova i tots van sobreviure.