La flor

Natàlia Costa_Terminale SA_LYCÉE COMTE DE FOIX

La flor més maca del jardí pensava que el sol l’hauria d’il·luminar cada dia per destacar la seva bellesa, però, de tant en tant, un núvol impedia que els rajos del sol la il·luminessin. Empipada va demanar al núvol de no tornar. Però va tornar i va veure la flor amb els pètals secs, amb un color apagat i sense olor. Què t’ha passat? S’havia anat cremant amb els rajos i no tenia res per beure i es va adonar que si abans era tan maca era gràcies al núvol que li portava aigua i la protegia del sol. Hem de procurar no jutjar massa ràpid les persones perquè alguns cops la persona ens fa un bé, del qual no som conscients.

Un dia qualsevol

Eric Castro_Terminale SA_LYCÉE COMTE DE FOIX

Em van despertar els rajos de l’albor. Estava preocupat per la feina i ni tan sols vaig ser capaç d’atendre les seves carícies. En acabar la jornada em sorprengué una petita nota dins el meu maletí. Era d’ella. Un “t’estimo”, i un cor preciós que jo, però, vaig ignorar. T’ha agradat la meva nota? Estàs a punt per anar a sopar? La meva cara de sorpresa no li va complaure, havia oblidat el nostre aniversari. Aquella va ser l’última vegada que la vaig veure ja que va tenir un terrible accident als pocs segons d’engegar. Vaig penedir-me la resta de la meva vida de no haver-la estimat amb devoció.