Dia: 17 d'abril de 2011

Mònica Solé_1r L_LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava terroritzada, les llàgrimes li queien galtes avall. Si es movia, aquell home dispararia. Li havia donat tots els diners que duia, no en tenia més. El seu amic aparegué i amenaçà aquell home que, llavors, apuntà el noi. Al cap d’uns segons, la noia sentí el soroll del tret i veié el seu amic a terra. Va obrir els ulls. Era a l’hospital. La noia recordà aquella escena i s’espantà. El metge li explicà que s’havia desmaiat, ella preguntà pel seu amic. Es girà i el veié al llit. Per sort, estava bé. Plorà mentre li agafava la mà, el noi obrí els ulls. La noia donava gràcies per aquell miracle. S’havia salvat, s’havien salvat.

SERGI MOLNÉ_1r L_LYCÉE COMTE DE FOIX

Podríem viure seguint la recepta d’un pastís, canviant tots els ingredients per simples actes de la vida. Naixem igual que es munta la clara dels ous, separant-la del rovell. Creixem com el pa de pessic amb l’ajuda del llevat, que en el nostre cas són mastegots sense sentit. Ens  aferrem a les persones igual que la farina i el sucre es barregen per tan sols ésser un. Fugim de la realitat gràcies a l’alcohol, aquí, batent, fas oblidar el passat. Trobem obligacions que ens bloquegen, com el      desemmotllament d’un pastís. No obstant això, tenim l’esperança que tot anirà bé, és llavors quan només falta afegir-hi la crema pastissera.