Dia: 18 d'abril de 2011

Imma Ferri Pérez_2n Batxillerat A_Col·legi Sant Ermengol

Camino pel carrer, començo a sentir l’emoció del que serà un gran partit. Jo no el jugo, ni tan sols el veuré al camp, però igualment tinc aquella sensació que recorre tot el cos quan entres a l’estadi, veus la gespa, l’afició ansiosa amb ganes de viure una gran nit. Tinc la impressió que tothom experimenta el mateix nerviosisme que jo. Els minuts passen, tot i l’eufòria col·lectiva sento silenci en el meu cap, el batec del meu cor. Imagino el moment més enèrgic del partit, l’himne. Salten els jugadors al camp, es dibuixa el mosaic i s’inicia la retransmissió d’en Puyal. Comença una nova nit màgica de Champions. Força Barça!

Ariadna Valls_2n Batxillerat A_Col·legi Sant Ermengol

Se’l mira, minut rere minut, no pot parar d’estar pendent del mòbil que no fa cap senyal. Sembla que no existeixi i que mai hagi existit, però encara que ja no parlin, continuarà estant en la seva ment i, per tant, existint. Sona el mòbil, no és ell. I de sobte, arriba el gran dilema en forma de monòleg interior: trucar-lo o no trucar-lo? Però en menys de vint segons l’orgull troba una gran llista de contres que eviten que ella faci res. I cansada, decideix anar a donar un tomb i deixar-se el mòbil a casa. En el mateix moment que ella surt, ell es troba a casa seva davant del mòbil i superant el seu orgull, decideix trucar-la.