Dia: 24 d'abril de 2011

JÚLIA BARON_1r Batxillerat Artístic B_Escola Andorrana

És dilluns i estem tota la família davant el televisor. No fan res de bo fins que, al posar TV3, ens crida l’atenció una nova sèrie: Polseres vermelles. Per als que no ho conegueu, tracta d’uns nois que estan internats en un hospital i no, no hi són per familiars ni perquè els agradi. Tenen càncer. Després de veure per tot el que passen i tos els desitjos i somnis que es queden entre les parets de l’hospital jo em demano: de què ens queixem? Per què ho veiem tot tan negre? Si nosaltres tenim la gran sort de no quedar atrapats entre quatre parets!

SÍLVIA MENESES_1r Batxillerat Artístic B_Escola Andorrana

Aquí estic avui, sota els llençols, estirada al llit pensant en ell. Em sento buida perquè l’enyoro, perquè no el tinc al meu costat com ha estat sempre… Ara els records m’envaeixen l’espai i de nit m’hi retrobo amb ganes. Ell és massa important per mi, ell m’ha ajudat a ser persona, ell sempre ha estat allí com el millor amic que algú pot tenir; però ara em falta… Penso en ell i, un dia més, m’adormiré amb una llàgrima als ulls.