Dia: 27 d'abril de 2011

Núria Tomás_4t A SEGONA ENSENYANÇA_EA SANTA COLOMA

He comès un crim. No sé ni per què ho he fet; ell, ell m’hi ha obligat, la manera com em mirava, amb aquells ulls de boig que no et deixaven saber el que pensava. La manera com caminava, fent passes llargues i ràpides. Aquell horrorós soroll que sempre l’acompanyava, d’aquelles sabates prehistòriques amb la sola aixecada. Quan penso en aquell soroll de sola gastada, i en la flaire de fang que desprenia tot ell, tinc ganes de cridar. Ja no podia més, ho vaig suportar durant anys, fins que em vaig decidir a acabar amb aquesta bogeria: era o ell o jo. Ja no puc escapar, el meu destí m’espera, sento els cops a la porta. Ja ha arribat.

Meritxell Risco_4t A SEGONA ENSENYANÇA_EA SANTA COLOMA

Fou sobtat. Jo l’estava esperant mentre prenia un cafè, que ja era fred i massa amarg per al meu gust. Tampoc sabia ben bé per què havia demanat un cafè: l’odiava. Semblava que aquell dia ho odiés tot. Per això, quan ell va entrar a la cafeteria, jo vaig sentir un odi profund. Vestia de negre, amb camisa blanca i corbata; duia els cabells mullats per la pluja tèbia del carrer, rinxolats, foscos com la nit. I els seus ulls infinits em miraven des de la porta. I els seus llavis em somreien. Llavors va ser quan el vaig odiar; pel temps perdut, per haver-me separat tant d’ell. I perquè feia temps que n’estava enamorada.