Dia: 5 de maig de 2011

Anna Moliné Roca_4t A_E. a. SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

Una mirada a l’obscuritat. Una lleugera llum a la llunyania, un fanal. Una noia amb els cabells de foc camina sola enmig del camí. La força d’aquest món solitari li oprimeix el pit i no la deixa respirar. Està voltada d’ombres que la ignoren. Cadascuna segueix el seu camí sense preocupar-se de res. Sola. Va néixer sola i morirà sola. Camina sense mirar enrere. No sap on es dirigeix. En un estat d’hipnosi, arriba a l’estació on agafa el tren de mitjanit que la durà en algun lloc, no sap on, però no li importa. A l’altra punta de la ciutat, un noi trist. Absent. Perdut pels car­rers, arriba a l’estació, on troba el tren de mitjanit.

Jan Benet Erola_4t A_E. a. SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO

No estimo res, no estimo ningú, ningú no em fa feliç. Els meus amics m’ignoren. Els meus pares pensen que no serveixo per a res. Al final jo també pensaré que viure no serveix per a res. La vida és com un joc: pots guanyar, pots empatar o pots perdre i jo no suporto perdre, així que no vull jugar més. Els meus amics ja no surten amb mi, no em truquen i m’eviten. La meva família ja no es preocupa per mi com ho feia abans i pensen que estic trastornat. M’enfilo al terrat de casa meva i repasso la història de la meva vida. Res no val la pena, em dic a mi mateix. Sento com l’aire em xoca fort contra la cara. Adéu.