Dia: 30 de maig de 2011

Raquel Carrasco_Terminal PRO A_lycée comte de foix

Molts cops pensem que els grans no tenen raó, que no saben res. Però ens equivoquem. Saben molt més del que ens pensem. Molts cops ens diuen que no es pot viure només d’il·lusions i tenen raó. Molts cops ens il·lusionem amb algú per com ens parla, per com ens tracta però no ens adonem de la realitat de les coses perquè els sentiments són així, no hi podem fer res contra els nostres sentiments. A vegades pugem tan amunt del cel que al final no ens adonem de com serà la caiguda. Hem de tenir els peus ben plantats a terra i no viure en un núvol, perquè quan menys ho esperem podem caure d’aquest núvol.

Ana Da Silva_Terminal PRO A_lycée comte de foix

Era a Andorra, per fi! Em vaig llevar per a anar a escola. Feia tard. Vaig anar per una carretera en obres, no podia passar… Vaig anar per una altra i, per mala sort, hi havia cua. Obres pertot arreu. La nova ciutat era plena de cases velles, pidolaires i llocs molt lletjos. No podria ser feliç mai en un lloc com aquest! Aleshores, mirant per la finestra vaig veure un noi. Finalment, vaig arribar a classe, asseguda darrere tothom, pensant, vaig escriure “t’estimo”, en aquell moment em vaig adonar que estava enamorada. Era un amor impossible, jo era la nova alumna de l’escola amb la qual ningú no volia ni parlar.