Manuel López_2n BA_Institut Espanyol d’Andorra
Tot just quan acaba d’estendre tota la roba, que el nen que és just al seu davant la fa ensopegar per fer-li un ensurt, ella cau cap al buit des d’un cinquè pis. Mentre cau, veu com passa tota la seva vida per davant, s’adona que ha viscut per treballar, per donar un sentit a la seva existència s’ha casat amb un home que no estima gens ni mica, el seu fill és un maleducat i un sapastre, i ha passat la vida entre les quatre parets que l’envoltaven dia rere dia… quan és a punt d’estavellar-se contra el terra diu amb resignació, “gràcies”.