Judith Puig_1r Batxillerat B_COL·LEGI SANT ERMENGOL
Un batec i un sospir rere l’altre. Els records es barrejaven. Un dolor al pit em va fer retornar. Volia acariciar-li la mà, però ja era massa tard, no podia. Ella plorava i em mirava amb tristor. Havia de dir-li tantes coses, tants secrets… Una llum va il·luminar la meva foscor; era l’hora. Una boira de pau i tranquil·litat em gronxava pacíficament, exposant-me a la vida i a la mort. Un batec i un sospir, potser els últims. Vaig obrir els ulls i la vaig veure. Vaig mostrar-li l’últim somriure i li vaig dedicar l’última cosa que volia dir: Ho sento. Ella va cridar. Jo ja no ho podia sentir. La màquina indicava el so final: la mort.