Elena PINSON_2n A_lycée comte de foix
Entra a classe, seu, ningú sembla adonar-se de la seva presència. Està sola; sempre ho està. Mentre els altres es saluden eufòricament i s’expliquen el cap de setmana, ella treu un full i dibuixa. Dibuixa una nena asseguda al terra, sola, i més lluny, un grup de nenes juguen. És la seva realitat, una realitat que dia a dia es fa més insuportable. Se sent culpable d’aquella disputa de què ja no coneix ni les causes; amb aquella que considerava la seva amiga, amiga que ara l’ha deixada de costat i li fa la vida impossible. Ara s’odia. I ha pensat en una solució per posar fi a aquesta situació: acabar amb tot allò que l’envolta.