Karen Matos_Terminale LSA_lyLYCÉE COMTE DE FOIX
Tenia 6 anys i el meu avi era a l’hospital. Sempre feia bromes perquè passés una bona estona. Però un dia, quan vaig anar a visitar-lo, vaig veure la meva tieta que sortia plorant, aleshores jo i la meva germana vàrem entendre que l’avi havia mort. Vam pujar al llit, com sempre. Li vam parlar, li vam fer bromes, però ell no reia. Llavors vaig abraçar-lo, em vaig acomiadar dient-li que l’estimava molt i, sobretot, li vaig prometre que sempre em recordaria d’ell i per aquest motiu estic avui escrivint sobre el meu avi com si fos un acomiadament més.