Rubí Rocha_BTS A_LYCÉE COMTE DE FOIX
Era el primer cop que sortíem de festa, el primer. Un simple petó públic era motiu de discussió. Per fi acceptà: “t’estimo, i anirem junts al local”. Tenia por, les mans li tremolaven com fulles. Recordo la cara de sorpresa en veure la vestimenta airejada del cambrer. Quina gràcia! Com m’agradava aquella mirada innocent. La nit? De conya: vam ballar, cantar, besar-nos… fins a les tres. “Ei, mariques, veniu que us la fotrem!”, vam sentir. I per por, temor, no ho sé… però no ens vam girar. El meu cor bategava fort i aquest matí, impotent, desgraciat, llegeixo: “Mor un noi gai degollat aquesta matinada”, i penso: tant de bo fos un somni.