Paula Framis_1r batxillerat lingüístic_ESCOLA ANDORRANA
Mentre passejava els dits per la meva esquena, notava la meva pell posar-se en guàrdia per sentir tot el que transmetia. Mentre els seus llavis tocaven els meus, Barcelona es convertia en una simple espectadora del còctel de sentits que germinava als nostres cors. Els efímers segons d’aquella trobada quedarien en l’aire i com a únics testimonis els llençols de l’habitació d’hotel. Amb l’últim petó vaig saber que ja no ens tornaríem a trobar ni en aquell hotel, ni en aquelles circumstàncies, ni en aquell context. En allunyar-se l’únic que sentia era gelosia dels raigs de sol acariciant-li els rinxols daurats que accentuaven el color.