Dia: 4 de juny de 2011

Augustí Marfany_Terminal SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

A Andorra cap esport és tan important com l’esquí alpí. La dificultat rau a controlar la direcció i la velocitat del descens. Una de les particularitats és que cadascú acaba tenint un estil diferent. També existeix un cert risc però curiosament això és part de l’atractiu; és, sens dubte, la manera més ràpida de desplaçar-se sense assistència mecànica. Amb la pràctica és possible assolir una unió entre cos i ment en la qual la ment encomana al cos actuar excepcionalment i el cos confia en la ment per no dirigir-lo cap a un estimball. Sorgeix llavors un sentit d’harmonia i d’experiència que inspira una sensació d’immensa plenitud.

Àlex Ferreira_Terminal SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia et despertes amb un sol radiant. Et gires i trobes al teu costat aquella persona que estimes, que et complementa. T’aixeques i te la quedes mirant. Veus com dorm, pots sentir com respira, i fins i tot pots sentir com li batega el cor. En aquell moment sense adonar-te’n, somrius, et sents més ple que mai. T’agradaria que aquests segons no passessin mai, que cada despertar fos com aquest, que cada dia la tinguessis al costat. Simplement, poder dir que ets feliç. Però, de sobte, et despertes i no trobes ningú al teu costat, et pares a pensar i t’adones que era un somni, un somni que depenent del que facis, podria ser real.