Dia: 5 de juny de 2011

Clàudia Armengol Dura_1r STG_LYCÉE COMTE DE FOIX

Venia d’un viatge amb els pares de l’altra banda de món. Era nit de lluna plena i feia un fred que pelava fins a la carcanada. Anava a casa a canviar-me, tenia ganes de veure’t. A l’entrar al carrer, vaig veure una ombra plantada davant de casa. Qui podia ser? Què feia allà? Vam avançar a poc a poc per veure de qui es tractava. De sobte, com per art de màgia una veu dolça, tranquil·la, d’home, deia el meu nom: Clàudia. Eres tu. Vaig baixar del cotxe, i vas dir d’un sol cop: “T’estimo, ets la llum dels meus ulls, el color dels meus llavis, el perfum de la meva pell, la música dels meus somnis, el cel dels meus peus”.

Maiana Babot Capdevila_1r STG_LYCÉE COMTE DE FOIX

No té importància el continent on visquis, ni al país on siguis, ni la ciutat on et trobis, ni a quin carrer estàs, com tampoc en té a quin banc de la plaça et vulguis seure, o en quin racó del món aniràs mentre contemples l’entorn, perquè per molt que aixequis la vista totes les vegades que vulguis, no deixaràs de veure el mateix cel de sempre, amb tons de blaus diferents, amb més núvols o amb menys, amb el sol o la lluna, i fins i tot si és serè, milions d’estrelles es podran veure en algun lloc, però ell sempre serà el mateix, ell no canvia, i saps perfectament que si no el pots mirar avui, ho podràs fer demà.