Recordo la primera mirada…

Patrícia Da Costa_BP Secretariat Multilin_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Aquell divendres vaig voler sortir de festa i ell em va convidar a ballar… En aquell moment es va parar tot. El món va deixar d’existir, l’olor del tabac es va transformar en olor de flors, la gent es va convertir en arbres, els llums artificials van passar a llum natural. Només existíem ell i jo, en un bell jardí, amb un sol brillant il·luminant-nos… Entrecreuaven mirades somiadores, càlides, penetrants. La música acabà i per acomiadar-se les seves mans delicades i tendres van acariciar la meva esquena amb passió. Moment màgic! Tot el que era present acceptat ara és passat oblidat. És ell el meu futur?

No obris els ulls

Romeo Agabas_BP Secretariat Multilingüe_FORMACIÓ PROFESSIONAL

La plataforma que em transportava, començava a frenar a poc a poc. Recordo aquells crits. La meva mirada no es cansava i durant molt de temps no vaig ni parpellejar. Vaig tancar els ulls per intentar memorar el que havia passat, sense cap resultat. El cervell no em facilitava cap informació, l’únic que em sortia del cap era un líquid. Tenia fred. Potser pel fluid que travessava la meitat del meu cos. Sense cap mena de dubte, era el protagonista d’una història que finalitzava a l’hospital. Mai m’han agradat aquests indrets, em transmeten dolor i pena. Recordo que diferents mans em premien la meva amb molta força. Cridaven…