Dia: 19 de juny de 2011

Judith López_2n Batxillerat Lingüístic_Escola Andorrana

Aquella nit restarà en el calaix dels bons records per a molta gent. Mai havia vist Barcelona tan plena, tan motivada, tan efusiva, com aquell dia. La gent caminava amunt i avall sense cap direcció, l’únic impuls que ens movia era estar a prop dels nostres. Era bonic veure tantes persones unides per cantar amb força un himne o fer ressaltar els colors que duien a la samarreta. Ara bé, el millor moment va ser l’arribada al camp i la revolució de sentiments que es va crear en tan sols uns segons. Aquella nit el Barça es jugava passar a la final de la Champions, aquella nit Barcelona se’ns va quedar petita per reunir tanta emoció.

Glòria Vera_2n Batxillerat Lingüístic_Escola Andorrana

Aquella desagradable sensació va desaparèixer quan vaig apropar-me al mundialment conegut i tan sol·licitat amic de blanc. Aquella sensació amb què tots ens hem trobat a la vida. Tot va desaparèixer gràcies a la gran intervenció de l’amic de blanc, que em va ajudar a alliberar-me d’aquell gran pes que duia amunt i avall. El despreniment va ser quasi orgàsmic, una sensació que pocs altres moments podrien arribar a igualar. El millor de tot és el fet que cada cop que ens desprenem d’aquests malestars ho enfoquem de diferent manera, gaudint al màxim de tots i cadascun dels moments. Realment són curts espais de temps molt agraïts.