Meri Martínez_2n C SE ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
És de nit, el cel està estrellat, els arbres parlen i ballen amb el vent. Se senten passos, un grup d’animals de pelatge indescriptiblement bell desfila serè, noble, orgullós. L’aigua del riu corre riallera entre els matolls. Se senten més sons, però aquest cop no són animals, és una veu, una veu femenina, una veu harmoniosa, dolça, tranquil·la, que interpreta una melodia de bellesa sobrenatural. Es troba en una clariana on hi ha un llac en calma. Tot està inundat de la llum de la lluna plena. Plomes blanques cauen del cel. Dins del llac hi ha una roca i sobre aquesta no hi ha una dona, és un àngel qui canta.