Andrea Moreno_1r A BATX. COL·LEGI SANT ERMENGOL
Melangia. Tristor. Nostàlgia. No hi és. S’ha esfumat. Ha marxat sense cap comiat, com un gas volàtil que desapareix en l’espai. Es respira un ambient d’enyor. Plors. Consol. Compassió. Adéus. I jo, perduda. Només anhelo soledat, no vull somriures d’aflicció. Pensaments. Records. M’envaeixen preguntes, preguntes sense resposta. Per què? La mort és quelcom que mai no entendré. Naixem per morir. Des del primer instant de vida ja coneixem quin serà el nostre desenllaç. La vida és efímera, té un final assegurat. Pot ser proper o llunyà, però, en qualsevol moment, el nostre motor vital pot deixar de palpitar. Temor. I si tot s’acabés demà?