Dia: 6 de desembre de 2011

Daniel Areny_3r C secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Surto corrents de l’institut, encenc el mòbil i marco el seu número. Li truco amb impaciència. Per fi em contesta: li pregunto si ja té la resposta, necessito saber-ho, necessito saber què fer. Ella em diu que no. Normal, penso jo, deu preferir algú millor que jo. De fons se sent un xerrim i algunes rialles femenines. Les seves amigues. Em sap greu i penjo molt enfadat. El món em cau a sobre, jo que per ella ho he fet tot… enviant-li missatges per animar-la, rebent-la amb regals i cartes d’amor… I a ella tot això li sembla divertit, és més ho comparteix amb les seves amiguetes. Hi ha sensacions precioses però que seria millor no sentir.

Luisa Lemos_3r C secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Gràcies a l’evolució humana hem après a fer moltes coses. Que necessitem menjar, truquem al repartidor de pizzes; les cordes vocals, tan evolucionades que les fem servir per cridar i ferir els timpans i la sensibilitat dels que ens envolten. Els cotxes, tan moderns que alguns no entren per la porta i no es poden col·locar bé al seient, fet que provoca greus accidents. La nostra alimentació, tan variada, sobretot a les escoles. Les dietistes volen que mengem cada dia fulles de diferents formes i colors, més conegudes com amanides; o sopes, també de diferents gustos… inexplicables. Sincerament, més valia no haver evolucionat.