Dia: 7 de desembre de 2011

POL ROBERT COMPTE_3r A ESO COL·LEGI JANER

L’experimentat excursionista ascendia per la muntanya, l’envoltaven neu, boira, vent i temperatura gèlida. Quan arribà al cim, amb la barba plena de neu, el nas vermellós i els llavis molls no s’aturà i amb l’últim esbufec decidí fer un pas més, però no hi notà fermesa i percebé aquella sensació com quan, en un malson, caus precipitadament fins que et despertes. Però no es despertà. I quan volgué adonar-se’n ja era dins, xop, esgarrifat, atordit. Havia caigut a l’aigua. No sabia nedar. Ho intentà amb totes les forces però s’enfonsava. Les últimes visions van ser l’aterridora, enorme i punxeguda paret del penya-segat. La boira i la muntanya havien desaparegut.

Clàudia Marsal_3r A ESO COL·LEGI JANER

Una nit tranquil·la, estrany en plena ciutat. Un jove, martiritzat per alguna raó, vagava pels carrers silenciosos, submergit en profunds pensaments. Retenia una fotografia presa entre les mans. L’oprimia amb tanta força però alhora amb inseguretat, que qualsevol hauria dit que es tractava d’una relíquia vertaderament valuosa. No obstant, aquella imatge només contenia el bell rostre d’una noia de similar edat. L’enyorança i la desesperació   inundaven els ulls de l’errant, com la pluja començava a fer-ho sobre el fred asfalt de formigó. Què havia fet? Potser la culpabilitat de negar la vida a una persona innocent era massa per a ell.