Bic

Anna POY_2e A LYCÉE COMTE DE FOIX

Em dic Bic i tinc quatre anys. Sóc llarg i prim, amb un barret blau i la meva pell translúcida permet veure’m la sang blava. Quan vaig néixer era bonic i molt útil, però el meu amo un dia em va agafar el barret i me’l va destrossar amb les dents, potser estava enfadat. Ara ja sóc gran i el meu amo cada dia s’enfada més amb mi, però jo no entenc per què. És ell qui em gasta. Avui no em trobo massa bé, el meu amo m’està deixant sec. M’estic buidant. Les meves últimes gotes de sang són el que ara em mantenen viu. Escric unes últimes paraules i se m’acaba la tinta.

T’estimo massa

Raquel OLIVEIRA_2e B LYCÉE COMTE DE FOIX

Ella m’ha donat la vida, una educació, amor, i mai a la vida m’ha deixat sola. Alguns cops m’ha esbroncat, però jo li ho agraeixo molt, perquè gràcies a ella no he engegat a dida els meus estudis ni el meu aprenentatge, com fan avui en dia molts adolescents de setze anys. Mai m’ha sigut fàcil expressar els meus sentiments vers la mare. Per això li escric aquest microrelat farcit de bons sentiments. Vull que sàpiga que les sensacions que sento per ella no es poden explicar amb paraules, això vol dir que és la persona més important per mi. Jo per ella donaria tot el que fos necessari, fins i tot la vida.