Dia: 28 de desembre de 2011

Pau Riera_2n C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

La va veure al mateix lloc de sempre, puntual, darrere una taula allargada, amb l’ordinador i un plec de papers. Tot i que semblés una nina trista que dia rere dia havia de donar males notícies, ell sabia que no ho era. Avui vestia amb una brusa blau cel, a joc amb els seus ulls. Tenia la sensació que seria un d’aquells dies màgics en els quals ella s’aixecava i ell podia admirar la seva figura sencera. Aprofitava aquests moments i els guardava en la seva memòria com el més singular dels tresors. Sempre havia somiat poder entrar dins d’aquella pantalla i presentar-se a la noia de qui s’havia enamorat.

Patrícia Moreno_2n C BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

No vull ser Peter Pan, simplement perquè no creix. Tampoc vull ser una Ventafocs: deu ser una broma perdre una sabata pel camí, sóc descuidada però no tant. Blancaneus? Ni pensar-ho. Menjar pomes amb verí que et deixen tirat per terra, tampoc és aquesta la idea. Les pomes vermelles no m’agraden. I no en parlem de Pinotxo, el meu nas no és tan llarg. Diuen que la vida és més maca als contes, però això només són històries que pretenen fer-te veure el món diferent del que és. Així que ni fades, ni prínceps, ni bruixes, ni somnis. Jo lluitaré per la meva vida i per la vida dels protagonistes del meu propi conte.