Diuen

Andrea Cravinho_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Diuen que quan t’enamores, ho notes de seguida. Sents unes papallones a l’estómac, diuen. Envermelleixes a la més mínima, diuen. Diuen també que la vista se t’ennuvola. Que perds la consciència del temps, diuen. Que tot t’és igual, diuen. Que els dies passen i només tens aquesta persona al cap, diuen. Que la teva vida no torna a ser la mateixa, diuen. Que ara tot gira al voltant d’una sola persona, diuen. Que ja no sabràs viure sense aquests sentiments, diuen. Que tot el que havies fet fins ara deixa de tenir sentit, diuen. Que marcarà un abans i un després en la teva vida, diuen. Potser massa bajanades; diuen!

Sense ficció

Daniela Rocha_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Tot va començar amb un mal de coll. Metge, revisió, diagnòstic: operació d’amígdales. Estava aterrida. Els amics, els més considerats, se’n reien. El Tiago, m’explicava que havia vist una pel·lícula on l’anestèsia va adormir tot el cos del pacient excepte la consciència, cosa que li va provocar patiment, turment, suplici… I, jo? Compungida, nerviosa i neguitosa fins que va arribar el dia X. Habitació, ascensor, sala molt freda, espera eterna, quiròfan, màquines, llums.
– Hola, Daniela! No recordo res més…