Sense ficció

Daniela Rocha_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Tot va començar amb un mal de coll. Metge, revisió, diagnòstic: operació d’amígdales. Estava aterrida. Els amics, els més considerats, se’n reien. El Tiago, m’explicava que havia vist una pel·lícula on l’anestèsia va adormir tot el cos del pacient excepte la consciència, cosa que li va provocar patiment, turment, suplici… I, jo? Compungida, nerviosa i neguitosa fins que va arribar el dia X. Habitació, ascensor, sala molt freda, espera eterna, quiròfan, màquines, llums.
– Hola, Daniela! No recordo res més…