Andrea Pulpillo_1r B batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Juga i mira atenta la finestra. Amb el llum apagat veu com cau la neu. És el seu segon hivern amb ell, el segon i possiblement l’últim. Perquè, com tot, si encens el llum el reflex desapareix. Només queda l’habitació que va veure-la convertir-se en una dona i ella estirada al mateix llit on van estar, on per primer cop, va escoltar un t’estimo sincer. Plora. No havia tornat a escriure des de llavors, no trobava, ni troba, les paraules per descriure allò: a ell, al moment, a la naturalesa del fet… Ella li havia regalat l’eternitat, ell en uns mesos la deixaria, qui sap per quant temps. Barcelona i la distància ja estaven aquí.