Dia: 11 de gener de 2012

Manel Quintana_Tle BPR Elec. LYCÉE COMTE DE FOIX

Obro els ulls, però no veig res. Tot al meu voltant és fosc, desconegut… I  penso… on sóc? Com he arribat fins aquí? Per què em trobo en aquesta situació tan estranya? Faig memòria però no recordo res. Començo a espantar-me. Tinc por. Què hi faig aquí? Per què jo? De sobte, una sèrie de sorolls i records em bombardegen el cervell. Tot va molt ràpid, sento com si el meu cervell estigués a punt d’explotar. I per fi, descobreixo on sóc i com he arribat fins aquí. I un pensament. Un pensament per a la meva mare. Hauria d’haver-li fet més cas quan em deia insistentment que no creués la carretera amb el semàfor de color vermell.

Van Pereira_TERMINALE BPR ELEC. LYCÉE COMTE DE FOIX

Era un matí d’hivern i vaig sortir de casa molt aviat. El sol encara no es feia visible. Vaig agafar el cotxe com de costum per anar a passejar. Anava sol. La carretera estava seca i no anava gaire ràpid. Poc després vaig començar a augmentar la velocitat. Em vaig trobar una carretera llarguíssima i sense revolts davant meu. Hi havia gel, però quan em vaig adonar vaig perdre el control del cotxe. Se me n’anava, no podia amb ell. Mentre intentava controlar-lo, vaig fer quatre voltes de campana i vaig sentir com xocava amb un obstacle. El cotxe es va parar i quan vaig sortir vaig pensar que després de tot havia tingut sort.