Dia: 18 de gener de 2012

Joana Besolí_3r ESO B COL·LEGI JANER

La Marta estava trista, creia que ja res tenia sentit. Ja no tenia cap motiu per poder somriure, així que se’n va anar a caminar pel bosc. Es va anar fent fosc i no trobava el camí de tornada. Al cap de poc, va veure una llum, es va pensar que hi havia algú. La va seguir. Després va anar tot molt ràpid. Va sentir com l’aire fred li congelava la cara, i ja no notava el  ter­ra sota els seus peus. Després va sentir l’ambulància i els seus pares i familiars plorant. Es va acostar i va veure el seu cos sense vida a terra, amb un trau al cap i sagnant. Els metges van dir que ja era massa tard per salvar-la. Què li havia passat aquella nit?

Andre Gonzalez_3r ESO B COL·LEGI JANER

Era un dia assolellat, un llebeig suau em fregà el cos mentre m’ajupia enmig del desert, perduda, desesperada, al pensar que era impossible trobar alguna cosa entre aquelles immenses muntanyes de sorra que m’envoltaven. De sobte, una sentor deliciosa em penetrà pel nas, emocionada, amb cara de felicitat em vaig girar, vaig veure un cúmul d’objectes i menjar apilat a la tercera muntanya, més enllà d’on era jo, no sabia què fer. Després d’una nit de lluna plena vaig decidir anar-hi, vaig començar a caminar o millor dit a córrer, em quedava tan sols dos metres aproximadament per tocar aquell munt de delícies, quan vaig obrir els ulls.