El Bus Exprés

Toni Pardo_2n A batxillerat INSTITUT ESPANYOL

Un altre cop espero el bus, deu minuts, i no passa. Fa un fred que ni a Sibèria. Els cotxes passen, mireu-los, amb la calefacció engegada no s’estaran congelant. Ja era hora, per la cantonada veig el bus apropant-se. M’aixeco, busco el carnet doblegat, únic al món gràcies a la Yoli, aixeco la mà per aturar el bus i NMLC! (No me lo creo!) Fora de servei! Torno a seure i deu minuts després, veig el potent taronja del bus, ploro, no sé si pel fred o per l’aparició del misericordiós bus. S’apropa, l’interior negre, els vidres entelats, s’obre la porta i entro. Déu meu, està ple! Però bé, s’està calent dins.

Blau

Anna_2n A batxillerat INSTITUT ESPANYOL

El got mig ple. O mig buit. Ja no ho sé, però crec que no m’importa gaire. L’únic que sé del cert és que el fons del got és de color blau i és dolç, molt dolç. M’agrada. Sóc al mig del local, em moc amb la música. Hauria de buscar els meus amics, han dit alguna cosa d’una altra ronda, però a mi encara em queda beguda i per ser sincera no sé per on queda la barra. L’únic que sé és que el noi que m’ha invitat a aquest combinat m’està mirant. Uns preciosos ulls blaus em miren. Un somriure li emmarca la cara i avança en la meva direcció, lentament, mesurant els passos. M’abraça i el puc olorar. Somiaré dies aquest perfum.