Toni Pardo_2n A batxillerat INSTITUT ESPANYOL
Un altre cop espero el bus, deu minuts, i no passa. Fa un fred que ni a Sibèria. Els cotxes passen, mireu-los, amb la calefacció engegada no s’estaran congelant. Ja era hora, per la cantonada veig el bus apropant-se. M’aixeco, busco el carnet doblegat, únic al món gràcies a la Yoli, aixeco la mà per aturar el bus i NMLC! (No me lo creo!) Fora de servei! Torno a seure i deu minuts després, veig el potent taronja del bus, ploro, no sé si pel fred o per l’aparició del misericordiós bus. S’apropa, l’interior negre, els vidres entelats, s’obre la porta i entro. Déu meu, està ple! Però bé, s’està calent dins.