Dia: 23 de gener de 2012

Clara Márquez_3r B secundària E. ANDORRANA SANTA COLOMA

Sempre recordaré aquell dia en què la vaig veure per primer cop, que la vaig poder agafar i la vaig poder abraçar. A les cinc de la tarda vaig entrar a l’hospital, em van assignar l’habitació, vaig seure amb la mirada perduda i la ment en blanc. De cop, vaig sentir un mal massa fort a la panxa. Vaig saber que el moment havia arribat. Sobre la llitera, enmig d’una sala buida, la llevadora i jo xerràvem, simplement per oblidar-me del dolor. De cop van entrar tres o quatre persones, no puc dir quantes, tenia els ulls tancats. Van ser uns quaranta minuts molt llargs, però van valdre la pena. Llavors la vaig veure, era ella, la meva nena, la Júlia.

Berta Casal_3r B secundària E. ANDORRANA SANTA COLOMA

–És perfecta per a la feina i la millor en el seu camp. Pel que veig aquí, només farà falta un informe mèdic i podrà ràpidament incorporar-se a la feina. Un cop se l’hagi fet me’l porta al despatx i ja estarà–, diu l’home de l’entrevista que hi ha darrere de la taula del despatx. –Vaja, un informe mèdic…–, responc pensativa. –Moltes gràcies–, dic sense esma. Seguidament m’aixeco de la taula i m’apropo a la porta on hi ha un cartellet que diu “EXIT”, sense dir un mot. Al carrer m’assec en un banc pensant en el que acabo d’aconseguir i en tant que m’hi he esforçat, sabent que el meu grup sanguini em sentenciarà.