Dia: 25 de gener de 2012

Raymond Cortez_BP XARXES FORMACIÓ PROFESSIONAL

Planifico: demà acabaré aquest projecte… Imagino: un cop acabi els estudis, treballaré d’advocat… Projecto: demà parlaré amb el cap per demanar-li un augment de salari… Preparo: demà cuinaré un plat per a tota la família… Invento: demà, demà, que no me n’oblidi cap dia més, serà un dia important perquè li diré que l’estimo. Construïm un munt de demàs. Vivim per tal d’assolir els nostres objectius, sempre en el demà; però, i si acabem perdent la salut per guanyar diners i perdem els diners per recuperar la salut?; pensem tant en el futur que no gaudim el present i morim com si no haguéssim viscut. Encara, –demà…?

Lloyd ganal_BP XARXES FORMACIÓ PROFESSIONAL

Són curioses les reaccions tan diverses de les persones properes quan mor un familiar. Alguns, com si poguessin reviure el difunt, ploren desesperadament sense que ho puguin evitar. Uns altres, eviten les llàgrimes però pateixen en silenci. Altres persones, com jo, no ploren, simplement el recorden. Em vaig quedar de peu al tanatori, davant del cos del meu avi. Em semblava estrany veure’l. Sabia que no el veuria més, però semblava dormir tranquil·lament dintre del taüt. Em sentia més aviat feliç, m’alegrava veure que l’avi no havia perdut la rialla i, el més important, ara, descansava en pau.